-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara què faig?- va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.
- Ei!, mira, ja tenim el lladregot de caramels Bauma.
La Teresa allargà la mà per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.
- Bauma mira, potser és un follet! A tu et sembla un follet?
- Que pots parlar follet? que ens entens? Potser té nom... Com et dius?
En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar-lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.
- Druidi dic em -va dir tant alt com va poder i sense saber què passaria.
-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.
La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adéu amb la mà.
Montse Pujol
http://drapairedemots.blogspot.com.es/
Quin robatori més dolç, compartiríem caramel amb el follet!!!
ResponElimina