Com cada tarda, el temps s’aturà en sortir de classe. Els nens omplien carrers, places i parcs, mentre jugaven, parlaven i reien. Una vegada més van convocar a Fictícia, la fada, la més especial de totes les que tenien en la imaginació, la qual inventava somnis. Aquesta, no es va fer pregar i va triar formar part dels jocs de Foix, la nena ocell, la que somiava pilotar un dia una nau espacial i viatjar lluny...Fins a Venus! L’ajudà a fer-lo real en aquell moment. La nena amb els braços en creu va córrer alegrement sentint-se dins una nau i remuntà el vol. A vista d'ocell va veure que els seus amics es convertien en punts molt petits i es meravellà del paisatge fet amb trossets de formes i colors. Joguinejà amb un núvol que li va sortir a l’encontre i va aconseguir que plogués en travessar-lo. Les rialles ompliren el seu somni.
10 sense Gabo
Fa 1 dia
M'ha agradat molt, Sílvia. Felicitats també per la Pilar. Gràcies!
ResponEliminaUna abraçada!
Molt bonic, Pilar!
ResponEliminaQue bé, aconsegueix que plogui...
ResponElimina