Un dia sí, per Eva Albiol

UN DIA SÍ

-Aquest gronxador és una passada, puja molt més alt que els altres! -va dir Neus.
-Ja ho crec!
-Saps què? M’agradaria tindre un gronxador que pugés tan alt tan alt que arribaria fins al cel... I a tu, Fàtima?
-A mi no.
-Per què? -va preguntar Neus estranyada.
-Per què... si pugem tan alt no podrem veure les flors, ni les abelles, ni els pardals, ni un munt de coses boniques. Quin rotllo, no? Núvols i núvols i núvols! Seria avorridíssim!
Fàtima va seguir gronxant-se en silenci mentre Neus esperava el seu torn. Al cap d’una estoneta s’ho havia repensat:
-Tens raó. Potser un dia sí que estaria bé pujar al cel. Però només un dia!
Neus va somriure. Al final, d’alguna manera, sempre es posaven d’acord.

Eva Albiol
www.salinasagace.blogspot.com