9/2/11

El nen que molt va caminar, per Carles Campomar


EL NEN QUE MOLT VA CAMINAR


Aquell nen que un dia va sortir de casa sense cap direcció es va trobar un gosset amb un caminar que semblava tenir-lo intrigat en alguna cosa.
El nen va caminar darrera d'ell sense que el gosset el veiés, i poc a poc s’anaven allunyant de casa. Van caminar molts quilòmetres, sense una direcció fixa, aquell nen va deixar enrere els contes de princeses i de Peters Pans, i anava descobrint els contes de la vida real, de la lluita del dia a dia, i dels mals de cap de la rutina.
El gosset es va fer gran i un dia va descobrir que allò que anava perseguint era l’ombra que mai podria atrapar, i aquell nen, va aprendre que el pas del temps ens allunya de casa, que ens fa formar una família, però que mai es pot deixar enrere aquell misteriós desig de tornar a ser petit.

Carles Campomar
www.carlescampomar.com

2 comentaris:

  1. la paraula caminar és la clau de la vida no trobes?

    ResponElimina
  2. sempre caminem sense cap direccio fitxa

    ResponElimina