7/9/10

Sense exagerar, per Eva Albiol

SENSE EXAGERAR

Pere i Oriol eren els millors amics del món; potser per això discutien contínuament. Normalment acabava guanyant Pere, ja que Oriol no tenia tanta capacitat de convicció. És que discutir amb Pere era tan esgotador…! I no és que Oriol no s’adonés que l’altre exagerava sovint, però li les deixava passar perquè… mira, perquè eren amics i ja està. -Has anat de vacances a la platja, Pere?-No, a la muntanya.-Però si a tu no t’agrada gens!-Abans no, però aquesta vegada ha sigut ben diferent... Hem pujat a 4000 metres!-Què dius? 4000? No t’ho creus ni tu!-Ah no? Com et penses que m’he fet açò? No és una ferida d’alpinista, o què? Oriol va observar atentament el genoll de Pere. Evidentment, no era una mossegada de medusa ni una moradura qualsevol. Potser Pere aquesta vegada no mentia. Però 4000 metres… eren molts, no?
Eva -

3 comentaris:

  1. Ai, ai, no sé si creure'l, no sé si diu la veritat...jeje!
    Gràcies pel conte!!!

    ResponElimina
  2. 4000, 4000...
    ai Oriol que em sembla que t'aixeca la camisa...
    :)

    ResponElimina
  3. ...potser 4000, potser 400...,...total per un zero... :)

    ResponElimina