14/11/09

Tardor, per Carme Rosanas


TARDOR

Va arribar la tardor i l’Emma era feliç. Res al món li agradava tant com els colors de la tardor.
Sortia a passejar entre les fulles caigudes i les que encara anaven caient al seu voltant.
Tenia una llibreta plena de fulles enganxades per a col·leccionar tots els colors, des dels grocs, als ocres, passant pels ataronjats, marrons vermells...
Quan el va veure pasturant pel camp, va saber que si podia tenir-lo tindria sempre amb ella els colors de la tardor.
-Vine Tardor, vine cavall bonic, cap a casa amb mi!

5 comentaris:

  1. Visca els colors de la tardor!
    Gràcies Carme!

    ResponElimina
  2. Fins el cavall pot se Tardor, i la Tardor ser cavall...Bonic, bonic.Anton.
    Amb tot això del Víctor estem exaltats. Visca les Parèmies !!!

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres! A l'Emma li va semblar un nom bonic per a un cavall, ho és, oi?

    Sí, Anton, estem exaltats, jo una mica massa i tot!

    ResponElimina
  4. Un bonic conte, Carme!
    I com a més m'agraden els cavalls, ooohhh!
    M'ha encantat!!!
    ;)

    Si em doneu permís, posaria el conte i la fotografia al bloc de l'hípica.

    ResponElimina
  5. Un conte molt bonic, molt! Tardor, quin nom més adient per un cavall pel roig...

    ResponElimina