6/11/09

Imaginant, per Carme Rosanas


L'Alba no tenia germans ni germanes i sempre jugava sola. Això no era cap problema ja que en sabia un munt d'entretenir-se i també de fer amics.
Tenia molta imaginació i el jardí de casa seva podia convertir-se en un bosc, en una muntanya, en la selva amazònica, fins i tot en el Pol Nord. I podia fer-se amiga dels esquimals o dels pingüins, dels conills o dels cocodrils, dels indis o dels veïns del costat.
Aquell dia no hi havia ningú, cap persona ni cap animal corrien pel seu cap, més aviat badava mirant les coses reals del jardí. De sobte va veure aparèixer dues papallones blaves, mentre se les mirava ja va pensar que li creixien les ales per poder anar-se'n amb elles. En un instant va volar com elles. Es creia com una papallona més, tot just una mica més grossa.

Autora: Carme Rosanas, de http://www.carmerosanas.blogspot.com/

3 comentaris:

  1. Son suggerents aquests dibuixos, donen camp a qui amb bon mirar se'ls posa davant i vol veure com els dóna vida... Molts parers que conflueixen e un mateix dibuix... Els caps pensen. / Que bonicoi que la menuda trobi sempre el seu joc, Anton

    ResponElimina
  2. Quin conte més bonic!
    Molt bé, Carme!

    ResponElimina
  3. Sí, un conte molt bonic, escrit amb un estil especial! MOltes gràcies Carme!

    ResponElimina