15/9/09

Relativitzar, per Carme Rosanas


RELATIVITZAR

M’enfadava amb la Clara, perquè sempre s’havia de ficar al mig del meu camí. Anava a buscar berenar? ella volia ser la primera. Que jo volia jugar amb els cotxes i muntar carreteres? Ella havia d’escampar joguines i ocupar-me el lloc. M’havia de rentar les dents o dutxar-me abans d’anar a dormir? Ella havia de banyar les nines al lavabo. I no una nina, no! Totes, les volia banyar!
Però aquell dia, vaig obrir la porta del bany i em vaig posar molt trist. El pare ja m’ho deia que tornaria aviat, que no m’havia de preocupar, que la mare es quedava amb ella a fer-li companyia i que aviat tornaríem a ser tots quatre junts. Però jo la trobava tan a faltar que vaig prometre’m posar-me molt i molt content quan la Clara tornés de l’hospital i la trobés banyant nines a l’hora de rentar-me les dents.

Autora: Carme Rosanas, de Col·lecció de moments

6 comentaris:

  1. Com sempre, un altre conte tendre, especial, preciós!
    Mil gràcies Carme!

    ResponElimina
  2. la Sílvia m'ha pres la paraula què volia dir!! TENDRE, molt entranyable el conte... felicitats!!! m'agradat

    ResponElimina
  3. M'ha agradat moltíssim.

    ResponElimina
  4. Dolçament aromatitzat amb polsim de tendressa!
    Molt bonic, Carme.

    ResponElimina