9/9/09

L'avi Joan, escrit per Carme Rosanas


Tenia poc més d’un mes de vida. Els seus pares l’havien anat a buscar a Mèxic. Es deia Júlia.
Els seus avis, oncles i tietes estaven exultants que finalment haguessin arribat. Els pares havien hagut d’estar ben bé un mes per resoldre tot allò que fos necessari per portar-la fins a Arenys de Munt, el seu poble. I la família sencera estava impacient per a conèixer-la.
Va arribar un diumenge a les 8 del matí. Tots eren a l’aeroport a rebre’ls. Una arribada a l’aeroport es fa massa curta per conèixer una menuda i van decidir anar a casa seva per acompanyar-los i ajudar-los o potser a atabalar-los.
Ningú no havia esmorzat. L’avi satisfet va demanar que algun jove l’ajudés. Es va arribar a la pastisseria.
- Que desitja, el senyor?
- Tot.
- Com?
- Sí, li compro tot, tot el que teniu fet. Avui fem festa grossa!
Autora: Carme Rosanas
Conte amb 150 paraules justes! Basat en una història real.

7 comentaris:

  1. Segur que el pastisser es va quedar al.lucinat!
    Quina història real més bonica!
    Gràcies pelo conte!

    ResponElimina
  2. Gràcies Sílvia, és una història familiar. He tingut avui un record pel meu pare... que faria aquest setembre 91 anys. Crec que a primera hora del matí ja van haver de tancar la pastisseria.

    ResponElimina
  3. Es preciosa la historieta, conte o anècdota. Devien quedar satisfets tots. Devia fer goig veure la fartalència. I el pastisser omplir el calaix amb un tres i no res... Bona jugada. Anton.

    ResponElimina
  4. Un record i una història molt bonica.

    ResponElimina
  5. Quina història més bonica!!!

    ResponElimina
  6. uala!! m'ha encantat bonica és poc!!!,si i per un nen nouvingut tot el que sigui ...m'ha encantat el conte... felicitats!!!!

    ResponElimina