24/9/09

Les mil i una excuses, per Eva Albiol

LES MIL I UNA EXCUSES
―Ei, para...! Es pot saber què fas?
― Quina pregunta! Sóc un gat... i avui toca sopar peix!
― Sí, ja ho veig, un gat… una mica salvatge. Però jo no sóc comestible. No sóc exactament un peix.
― Ah, no?
― No. Em diuen Serafina, i...
―Molt de gust. Ara, prou de parlar! Anem a fer nyam-nyam!
―Però no! T’he dit que no sóc un peix!
Agatop no era un gat molt espavilat. Es va quedat quiet un moment. Serafina va aprofitar per amagar-se i va continuar:
―Sóc una bruixa molt roïna. Un bruixot encara més roí que jo em va convertir en peix. Però estic plena de coses dolentes. Si em menges... no crec que tingues molt bona digestió!
Ni un xiquet de tres anys s’hagués empassat la història, però Agatop sí! Serafina va sospirar, pensant quina una se n’inventaria al dia següent...

Eva Albiol

5 comentaris:

  1. Ho has jugat molt bé. Que n'hi han de gats així com babaus, no gates. eh?Anton.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anton.
    Ei, Sílvia, no has canviat el títol. El títol era "Les mil i una excuses".

    ResponElimina
  3. Ja està arreglat Eva! Més val tard que mai! He tingut algun problema tècnic, però sembla ser que ja està solucionat...Disculpa!
    Fins aviat!

    ResponElimina
  4. Divertit, Eva. M'ha agradat!

    ResponElimina